La oferta 3x2

No es pot negar que en Joan és un venedor nat... Tot i que de vegades s'ho creu un pèl massa, i que de cop i volta se li acudeixen unes teories d'anàlisi de mercat una mica estranyes, s'ha de reconèixer que en sap de vendre. A ell se li va acudir això de fer una oferta 3x2 en la venda de cds. Tenim tres cds per vendre; doncs un val 10€, dos valen 15€ i tots tres en valen 20... O sigui, "llévese tres y pague dos". Vaig fer un cartell amb l'ordinador, i ell va fer una mena d'expositor on es veuen els tres cds, un al costat de l'altre. I funciona. Clar, ve algú i et diu "Quin és el millor?". Són diferents, els diem (la qual cosa és obvia. Seria tenir molta cara vendre el mateix cd amb caràtules diferents). LLavors, ell els dóna els tres discs i se'ls miren, i normalment cauen i els compren tots tres. "Quan els tenen a les mans, ja no els tornen", diu en Joan, i té raó. Abans, els veniem d'un en un; i quan n'esgotàvem un model, doncs era l'hora de grava-ne un de nou. Però des que vàrem reeditar els dos primers, i hi hem ajuntat el tercer, les vendes s'han disparat. Encara ara trobo estrany que algú en compri dels vells, més que res perquè el nostre mercat és reduït (sempre voltem més o menys per les mateixes sales), i em pensava que tothom que tenia ganes de comprar-lo, ja l'havia comprat. Però es veu que no, i trobes balladors que coneixes d'anys enrera, que encara no en tenen cap, i te'ls compren tots tres. En fi, que no ens hi farem rics, però sempre ajuda. Ah! i tampoc mirem prim... Si algú ens diu: "Jo els dos primers ja els tinc...", li fem la oferta igual, i li cobrem només 5€, tampoc ens ve d'aquí...

Dissabte tocàvem a La Carpa. Vaig repassar agendes velles, i ja fa vuit anys que hi anem, qui ho diria... Al gener, a La Masia, que està a l'altre cantó de l'estany, fan vacances, i uns quants clients d'allà venen a ballar aquí. Per sort no ha vingut la rossa, un personatge del que ja vaig parlar un altre dia. De fet, un dia en Benet de La Carpa ens va dir: "Potser no us ho hauria de dir, però aquesta rossa, un dia que va venir, va dir que vosaltres no li agradàveu gaire...". Com si no es notés!!! Lo fort és que, tot i dir això, ara fa un any va venir igualment a ballar! Deu ser una mica massoca...

I diumenge érem a Vilobí. Increïblement, avui ha sonat força bé... Han posat unes quantes cortines més (ells pensaven, més que res, en l'escalfor, clar...), i noi, s'hi coneix. No és la perfecció absoluta, però ara al menys pots dir "gràcies" quan acabes una cançó, sense que la gent es pregunti "Què ha dit???". Potser, quan mirem al calendari, ja no direm "Buff, diumenge altre cop a Vilobí...".