Recarregant les piles

En aquesta feina de músic, l'estat d'ànim és una cosa primordial. A veure, en qualsevol feina és important sentir-s'hi a gust, i tenir ganes de fer-la. Però un fuster o un paleta, per exemple, tindran un mal dia, i aniran a treballar de mala gana, i no passa res, ningú els estarà observant. Quan ens diuen que tal o qual conjunt ho varen fer malament tal dia, sempre fem la conya que potser tenien mal de caixals (només m'ha passat un dia, de tocar amb mal de caixals, però va ser horrorós). Clar, tens una gent allà davant que ve a ballar i a passar-s'ho bé, i no els pots dir que potser avui la cosa serà fluixeta perquè em trobo malament, mira. Naturalment, a ells els importa ben poc. Has de deixar els problemes a casa, i pujar a l'escenari amb bona cara, et faci mal un caixal o un dit del peu... Doncs mira, dissabte tenia un mal dia. No és que em fes mal res, però no sé... la setmana m'havia passat massa de pressa, i no havia fet res del que tenia previst fer. Res, vajanades, però mira, que el dissabte no tenia gens de ganes de fotre una hora de viatge, i anar a tocar les cançons de sempre a la mateixa gent de sempre. Però clar, tampoc podia triar, o sigui que a mal tiempo buena cara...

Ja vàrem començar malament, perquè en Joan, el meu company, estava pitjor que jo... S'havia fet un esguinç a l'esquena, i amb prou feines es podia moure, o sigui que vàrem haver de descarregar els trastos la seva dona i jo. Per cert, tocàvem altre cop als Cortals, a Sant Hilari. Tampoc hi havia la Dolors i en LLuís, els cunyats d'en Joan, que sempre animen una mica el cotarro. Però noi, va ser començar a tocar, i ja vaig veure que la cosa aniria bé. Tens una sensació que avui l'equip sona bé, i que el públic t'ho agrairà tot. I així va ser. Al cap de tres hores, ja m'havia passat tota la mala llet... Vàrem tocar les cançons de sempre per a la mateixa gent de sempre, practicament, però quan vaig acabar tenia el regust dolç de quan has fet alguna cosa ben feta. Tothom va marxar content, i fins i tot a en Joan li feia menys mal l'esquena...

I diumenge érem a Navata, i basicament va passar el mateix. Jo ja no tenia mal dia, ni de bon troç, i tot i que a en Joan encara li feia mal l'esquena, també va sortir una bolo rodó. I clar, com a tothom, quan veus que una cosa està anant bé, la fas més a gust, i més bé queda. Basicament, també vàrem tocar el de sempre per als de sempre, però les ganes, el gust i el feeling que hi poses, fa que aquelles tres hores de ball, et deixin, a tu i als que t'escolten, amb un més bon gust de boca. En fi, que el fi de setmana m'ha servit per recarregar una mica les piles. Espero que em serveixi per acabar de fer tot el que no vaig fer la setmana passada. Perquè tot sól, no es farà.