N'hi ha que en ballen més que no en toquen

Aquesta setmana he tingut tres bolos fluixos, fluixos de gent... Dimecres era a Montagut, i cap a les cinc, va fotre un ruixat que va fer que molta gent s'ho repensés a l'hora d'agafar el cotxe per anar a ballar. Al final, només hi havia els més fidels, aquells que no fallen mai. Sort que també hi havia la colla d'Amer, que fan una mica de gresca, i va animar una mica el cotarro. Com que també hi havia futbol, cap a les nou quedaven quatre gats...

Dissabte estàvem a la sala Suf de Roses. És una sala petitona, però molt maca, amb taules a tot al voltant, cosa que a les sales de Girona costa de trobar (a Osona, això és lo normal). Tot i això, és un lloc on habitualment no hi va gaire gent. És una llàstima, per lo maca que és, però és així... I dissabte va ser un dia especialment fluix. Cap a quarts de dotze, quan vàrem començar, vaig comptar que hi havia set parelles. Tenia l'esperança que més tard vinguessin una colla de balls de saló d'escola, que solen arribar passades les dotze, però no varen venir. O sigui, que ens vàrem passar tres hores tocant per unes quaranta persones, més o menys. I en aquestes condicions, el temps no passa ni a tiros... A la segona part, cap a quarts de dues, ja només en devien quedar una vintena, que es varen convertir en una dotzena quan ens quedaven tres quarts d'actuació. I llavors, em vaig adonar que, quan acabava una cançó, els balladors ens ignoraven completament, i seguien practicant i comentant els passos de ball... Clar, feia fins i tot una mica d'angunia començar una nova cançó, mentres ells continuaven ballant sense música. Esperàvem un moment, i quan estaven, començàvem una nova peça. I el mateix... S'acabava la cançó, obviament ni aplaudien ni deien res, i continuaven practicant i comentant els seus passos. Pel micro, els vàrem demanar si volien algun ball en concret, veient que estàven tan interessats en un passos concrets, però res, ni cas, passaven completament de nosaltres!!! Mentres continuaven ballant sense música, els vàrem repetir si tenien alguna petició en concret, i ens varen demanar un merengue. El toquem, s'acaba, i el mateix... Ells, al seu rollo. Vaig pensar que si els posàvem un cd, i ens n'anàvem a fer una cervesa al bar, ni se n'haguessin adonat. En fi, que vàrem seguir així fins al final. Vàrem fer la peça de comiat, i ells se'n varen anar cap a la porta sense ni girar-se... En fi, que aquests sí que eren dels que en ballen més que no en toquen...

I diumenge era a Navata. Aquesta sala també és petitona, però sempre sól ser plena de gom a gom... Doncs ahir no, ja no estava tan plena com de costum. Devia ser cosa del Barça-Madrid, suposo... És curiós, però ha coincidit varies vegades que el dia d'un Barça-Madrid toquem allà. I me'n recordo perquè en Josep, un de la comissió, és del Madrid, i la Dolors, la dona del que toca amb mi, és del Barça fins a la mèdula. I clar, només d'arribar, ja comencen les conyes i les porres. De fet, sort que han fet la rifa un quart més tard del que és habitual, perquè després hem quedat "en capella". Vaja, almenys avui no han passat olimpicament de nosaltres. Han saltat, han ballat fins al final, i ens hem acomiadat mutuament amb naturalitat. Com és habitual, vaja... El que va passar dissabte no és gens normal, per sort.