Treballar de franc

Dissabte tocàvem a La Carpa, a Banyoles. Però mig menjador era d'Olot... A mitja setmana vaig trobar pel carrer a la Carme i en Pere, i em van dir que vindrien, que potser serien quatre o sis... Al final varen ser catorze. I també hi havia una altra colla d'Olot que venen sovint, que devien ser vuit o deu més. A part que, als que no eren d'Olot, també els coneixiem a tots, o sigui que semblava un sopar de família. Només faltava que fos el sant de la Maite, la cambrera (també olotina) per acabar de donar aquesta sensació familiar. Vaja, que va anar bé. Ah, i la Neus, la cambrera nova que la darrera vegada es va passar tota l'estona ballant darrera la barra, avui ja no s'ha pogut aguantar... Després de la mitja part, s'ha posat a ballar en mig de la pista, vigilant la barra de reüll. Oh, i mirava com si demanés perdó per estar allà! Naturalment, ningú li ha dit res... Total, a partir de la una, gairebé ningú beu res que no sigui aigua, i d'això ja en tenen a les taules.

I diumengue érem a Ordis. Ha costat una mica que s'omplís, tot i que és una sala petita. Aquí la gent ve tard, cosa que no és molt freqüent en les sales de ball, i sobretot el diumenges. Hi ha llocs on arribem i ja hi ha una vintena de persones a la sala, i encara falta més d'una hora per començar!!! Aquí no, aquí arriben cap a un quart de set, tot i que el ball hauria de començar a les sis. Mira, tot això que ens estalviem...

Avui estava de guàrdia el Murciano... Cada dia toca obrir i tancar a un de diferent, i tres o quatre venen més tard i es cuiden del bar i de les entrades. I la resta de la comissió tenen festa, tot i que molts acaben venint igual. És un tipus peculiar, el Murciano. És petit i aixerit, i sempre riu. Un dia ens va dir que agafar el cotxe no li feia mandra, i que de vegades, li deia a la dona: "Anem a fer un volt?", i tot tirant, tot tirant, es plantaven a Cartagena... No sé si és veritat, però ell ho deia tan seriosament com podia. Avui es queixava d'això de ser de la junta... Clar, quan t'ocupes d'alguna cosa, mai ho faràs bé per a tothom, i sempre acabes rebent crítiques a tort i a dret. I a sobre per una feina que fan sense veure'n ni cinc, ja que fan els calers justos per cubrir despeses. I a sobre, estàs lligat tots els dies de festa. Vaja, una mica com nosaltres, però treballant de franc... De fet, en tenim sort d'aquesta gent que es cuida de les sales, perquè no en conec cap que s'hi faci ric, tots ho fan per afició. Esperem que els duri molts anys l'afició i les ganes de treballar per res, perquè tal i com van les coses, muntar una sala de ball per fer calers, em sembla que és un mal negoci... Cap al final em fet pujar el Murciano a cantar El toro y la luna, que li encanta... Al menys, li ha passat una mica la mala llet...