Sorpresas te da la vida...

A mitja setmana ens va dir que es casava, i divendres ens va presentar la seva parella... El coneixem des de fa deu o dotze anys, arran de les col.laboracions que ha tingut amb els meus pares (els meus pares, per a qui no ho sàpiga, també són artistes: fan teatre, radio, curmetratges... Fins i tot han fet una pel.lícula: "Garrotxilàndia"). Doncs això, que a tots ens va agafar per sorpresa, per lo inesperat. I perquè, a soto vocce, tots sabíem o intuíem que era gai. I la sorpresa se la va endur el meu pare, que era qui menys s'ho esperava, quan ens va presentar la parella que, obviament, era un altre noi. Doncs res, felicitats. Pel casament, i perquè trobo que els té molt ben posats, per fer el que fa, essent qui és i essent d'on és, que això no és ni Barcelona ni Madrid, i tots ens coneixem. Només ho ha dit als més propers, però tot i això, em deia que molta gent ni tan sols ho sospitava, per la qual cosa l'explicació havia de ser doble. Repeteixo, felicitats i xapó.

L'altra sorpresa me la vaig endur jo, també divendres. Resulta que ja tenia un nou teclat a casa, per substituir aquell que em fa el burro. Ja està bé, però no m'acabava de convèncer. Em semblava que hi sortia perdent, amb el canvi... El programava perquè sonés semblant al teclat vell i, malgrat alguna funció interessant nova, havia de carregar amb un bitxo inmens de metre i mig de llarg, i vint quilos de pes (que amb la funda serien un parell més, ben bé...). Doncs, mirant la web de Korg, la marca del teclat, veig que n'acaben de presentar un de nou, que practicament té les mateixes funcions que el que acabo de comprar, però amb una octava menys i el més important, sis quilos menys. Vaja, com els altres teclats que tinc. O sigui, que vaig corrents a Musicom, per parlar-ne i fer un canvi. En Joan Carles ja m'esperava rient. Em diu: "Què, ja has parlat amb en Joan?" (el meu company de grup). Li dic que no, i llavors em diu que en Joan ha passat fa poca estona, i que ja li havia ensenyat a ell: un i30, un teclat idèntic al que tinc, que ja no en corren gaires, i en perfecte estat (i que suposadament no falla com el meu). En fi, que de moment me'l quedo, per anar tirant, i quan arrivi el nou model, ja el provaré. A vegades passen mesos, abans no el comercialitzen a tot arreu. I a més, val la pena esperar una mica, a veure què tal van els primers models, que poden tenir errades en el sistema operatiu.

En fi, que demà aniré a buscar-lo, ja no puc seguir més així... Dissabte, a La Masia, va anar bé tota l'estona. Tot i això, no me'n refio gens, i abans de començar cada cançó, provo si sona, la qual cosa suposa fotre un cop de bombo entre cançó i cançó, cosa no gaire habitual. Tot i tantes precaucions, avui a Camós ja me l'ha fotut: Abans de començar el ball, el provo i veig que sona. Veig que m'he descuidat de prémer un botó i el premo, començo la melodia de la primera cançó amb la ma dreta, per engegar el ritme amb la mà esquerra un compàs més tard... i ja m'he tornat a quedar sól. Altra vegada, he hagut de deixar de tocar, tornar-lo a engegar, i resar perquè no torni a passar. I intentar no pensar que encara falten tres hores de ball, que avui han passat mooolt poc a poc. Segurament, serà la última sorpresa que em donarà. Així ho espero.