De tant munyir-la, la vaca s'acabarà morint

Dissabte estàvem al restaurant Els Cortals, el de l'escenari minúscul. No estava tan ple com de costum, però a mig estiu, ja sol passar. Com no, hi havia l'aniversari de costum (la Ruth feia vint-i-tres anys, segons un paper que ens varen passar). També hi havia una parella que trobàvem a Manlleu i, com que ara no hi anem, doncs els veiem poc. Em varen dir que havien vingut perquè hi érem nosaltres, cosa que sempre alegra. Aquí, a Sant Hilari Sacalm, és el lloc més aprop on ens poden venir a veure, ja que ells són d'Osona, i nosaltres cada cop hi anem menys. El que passa és que Sant Hilari pertany a Girona, i als diaris d'Osona no surt la programació dels Cortals, o sigui que se n'han d'assabentar com poden. Parlàvem que a Osona n'han fet un gra massa, amb això de les sales de ball. Deu ser la comarca amb més sales de ball per habitant. I la comarca que més músics de ball mou, comptant que hi toquen molts grups de Manresa i de més cap a ponent. Quan les coses anaven bé, tothom es veia en cor d'obrir una sala de ball, i ara n'hi deu haver una vintena, potser, la majoria agrupades ens pocs quilòmetres quadrats. Amb aquesta sobre-explotació, quan l'afició ha baixat una mica, han començat els problemes, ja que no hi havia prous balladors per omplir-les totes. I quina solució han pres la majoria? Doncs agafar músics solistes, que cobren menys. Això sí, sense baixar ni un cèntim el preu de l'entrada, i clar, la gent tampoc és tonta. Aquesta parella ens deia que hi ha sales que ja no hi pots anar: primer et claven amb l'entrada, llavors resulta que hi ha un músic tot sól que no els agrada gens, i per acabar, les begudes no les pots ni tastar, ja que t'acaben de deixar ben plumat. Ara entenc que l'amo d'una sala em digués l'altra dia que tothom només demana aigua... Potser la culpa no és tota dels mossos i del carnet per punts, potser s'hauria de repartir... De fet, els músics d'aquella zona tampoc han ajudat gaire. Quan les coses anaven bé, i fins i tot quan només anaven mig bé, ells cobraven bestieses i cada any apujaven el preu en 30 euros. Clar, ha arrivat un moment que les sales ja no els poden contractar, especialment el duos i trios, i per això han de llogar solistes. I aquests Déu n'hi dó!!! Em deien: "A tal sala ja no lloguen a tal músic, ja que els cobra noranta mil peles, com a molt lloguen a tal altre que els costa cinquanta mil...". És una bestiesa que un tiu sól cobri més de 500 euros. Oh, i que l'altre en cobri 300, què vols que et digui, no cobra gaire menys que nosaltres dos junts. Però és que el primer, per cap d'any, ens deien que havia arrivat a cobrar prop d'un milió de peles, ell sól!!! Per molt bo que sigui, això és una barbaritat, i és una manera d'escanyar la vaca que et dóna de menjar. No sé com petarà tot plegat però, de moment, ja n'hi ha molts, especialment duos i trios, que a falta de feina per allà, ja han de venir a tocar cap aquí baix. Això sí, amb els preus raonables que paguen les sales d'aquesta zona, naturalment...

Bé, i avui diumenge tornàvem a tocar a Montagut, on ja no saps què carai tocar... El representant, que no mira prim, aquest mes ens hi ha posat quatre vegades. Entre la junta i nosaltres, l'hem deixat verd, ja que anar-hi tan sovint, no ens interessa ni a nosaltres ni a ells. Comentàvem que ell no veu músics a sobre l'escenari, ell només veu billets que es mouen. Amb aquestes maneres de fer, i sense gens de sentit comú, és relativament fàcil carregar-se qualsevol cosa que vagi bé...