Per cinc minuts...

Dissabte tocava a Sant Esteve de Guialbes, al Pla de l'Estany. És una d'aquelles festes controlades, que dic jo, on ja sabem qui ens trobarem. Bé, això fins dissabte passat... De fet, amb l'horari, ja comencem malament. Abans del ball, hi ha sardanes, com a d'altres llocs ens trobem. Però a tot arreu, les sardanes comencen a quarts de deu o a les deu del vespre. Doncs aquí no: les sardanes comencen a les onze. Si tenim en compte que una sessió de sardanes dura una hora i mitja, entre pitos i flautes (o entre tenores i tibles), el ball comença prop de la una de la nit, que per a la gent que hi havia, amb una mitjana d'edat elevada, és tard, molt tard. Això vol dir que fas el ball tot d'una tirada, només amb una parada de cinc minuts, just per a fer la rifa. (De fet, la gent amb prou feines comprava números. Si el que volien era marxar aviat, com vols que comprin números per una rifa que potser ni veuran?). En fi, que a quarts de tres vàren fer la rifa, i cap a les tres només quedàvem quatre i el cabo. Ja ens volíem acomiadar, però vàrem decidir fer-ne una altra. "Craso error", perquè mentre ens estavem acomiadant, apareixen una dotzena de joves a la pista. Naturalment, ens varen demanar un bis, que vàrem fer, mentre per la porta apareixien una altra dotzena de joves. I ja la tenim liada, perquè per a ells comença el ball, quan en realitat ja hauríem d'haver plegat. En definitiva, que vàrem tocar quatre o cinc temes més, i bona nit. Obviament, no en tenien prou, però amb tot parat, mentre ens canviàvem, tot s'anà calmant. Més tard, un em deia, de bon rotllo, que un parell més ja les podíem haver tocat. Tant ell com jo sabíem que "un parell més" no eren un parell de cançons, sinó un parell d'hores. La solució: doncs un parell de conjunts, però això passa en poques ocasions. Com a solució d'emergència per a casos extrems, sempre porto el reproductor de mp3, amb un mix que faig cada any (una mini, mini disco mòbil, vaja). Però vaja, en la majoria de casos són quatre gats que criden una mica i desapareixen.

I diumenge, a Centelles, Osona. Era la última actuació que ens donen de moment, perquè l'afluència a la sala els ha baixat, i han decidit agafar músics solistes, que els cobren menys, o duets més barats. Nosaltres ja els vàrem dir que no podíem cobrar menys... Ens queda lluny de casa, i marxem de casa a quarts de quatre de la tarda, i tornem a les dotze de la nit. Només d'hores i de gasoil ja surt car!!! De fet, no sé si la solució és "baixar el nivell" dels músics (sense ofendre a ningú, només és una manera de parlar. Jo ni tant sols els he sentit als altres músics que lloguen). Però alguns balladors que coneixem, ens diuen que n'estan una mica tips que els cobrin el mateix d'entrada quan hi toca algú amb qui costa de ballar, segons ells. No sé, espero que els vagi bé, i que d'aquí a un parell d'anys ens tornin a llogar, tot i que ho veig difícil. I part de culpa la té el carnet per punts, que surt en totes les baralles. Ens deia l'amo que abans eren cinc darrera la barra, servint cubates. Ara, a ell sól li sobra temps per servir ampolles d'aigua... Em deia que per la revetlla de cap d'any, sempre hi havia barra lliure de cava, tota la nit. Doncs a la passada revetlla els va sobrar cava per a tot l'any... Encara resultarà que els mossos em fotaràn enlaire el negoci i la feina, quins collons!