Bon dia a tots!!!

Jo que em pensava que això només ho llegirien quatre gats, i es veu que no, tu, que potser ja en són una vintena, de gats (A veure si passa com la web de La gran conectada, eh, Tomi???). És que divendres vàrem fer el sopar de FP, que hem anat mantenint, amb alguna intermitència, tot i que ja fa més de vint anys que no estudiem junts. Ara ja soms uns "quarentons", que parlem dels "achaques" de l'edat, i dels problemes amb els fills. Bé, de fet, dels vuit que soms, encara en quedem tres de solters, o sigui que problemes amb els fills no en tenim, en principi... Doncs resulta que tots havien llegit el blog, mira per on. Bé, tots menys en Pere... Però és que en Pere sempre està una mica "orsay", jeje. Pere, si ho llegeixes, de bon rotllo, eh! ;-)
Sort que dissabte tocàvem a cobert, perquè obviament, va ploure... I dic obviament, perquè se cel.lebrava el festival de Sant Rock, i ja comença a ser vox populi que sempre plou, el dia del festival... A part dels companys de Hoy no es Sábado (companys de fatigues, i companys d'alguna barra de bar, en una relació que no sé ben bé quan ni com va començar, potser arrel d'escriure a la seva web...), tocaven també els Love of Lesbian (no tinc el gust, tot i que me'ls havien deixat molt bé...) i també Los Vengadores. D'aquests últims només he escoltat una cançó, i vaig flipar. És un tema super comercial (dit en un to totalment positiu), que espero que soni aviat per tot arreu... Demà miraré si puc comprar el cd. Del festival, no en sé res de res, ja que tocava fora d'Olot, i vaig tornar tard. Hauré d'esperar la crònica a la web del "sabaderus". (www.sabado.info). Us la recomano a tots.
I he fotut aquest rollo, perquè aquesta setmana no hi ha molt a explicar. Dissabte tocàvem al restaurant Els Cortals, de Sant Hilari Sacalm. És aquell que té l'escenari més petit del món, com vaig dir un altre dia. Va anar molt bé. Vaig menjar un ànec amb bolets, que hi cantaven els àngels... Ah, i l'actuació també va anar bé. Hi havia en Quico, i tota la colla de Sant Hilari (que va ser qui no va parar d'insistir perquè ens lloguessin, fins que ho va aconsseguir... Gràcies, Quico). També hi havia en Pere i la Valentina, els avis més guapos del món... (Bé, sobretot ella, jeje. Encara no té cinquanta anys, i n'aparenta quaranta...). I clar, també hi havia la taula de joves que cel.lebraven un aniversari, però aquests ja anaven al seu rotllo. En fi, que no va passar res fora de lo normal, cosa que també s'agraeix.
I diumengue tocàvem a Les Planes d'Hostoles, al pavelló (sí, sí, un altre pavello... tot i que aquest sona força bé. De fet, és més una sala de ball amb una pista de bàsquet dibuixada al terra, que un pavelló d'esports). A part de la calor i que el meu ventilador no anava (Portem ventiladors i tot. Sembla conya, però hi ha alguns escenaris que semblen saunes), no ha passat res d'especial. De fet, l'altre dia ja vaig veure que del MEU ventilador penjaven els fils pelats... És que en Joan, el meu company, ja havia fet de les seves... Hi havia insertat un regulador de velocitat, mira... Però no acabava d'anar bé: Només anava mooolt a poc a poc, i només en un punt concret del potenciòmetre. En fi, que s'ha de tenir paciència, i buscar el punt just on funciona. Coses d'en Joan. Lo curiós és que ho fes amb el MEU ventilador, si a mi ja m'anava bé com anava!!!
Ah, sí! Encara ha passat una altra cosa!!! Estàvem tocant el country dels coll..., i un de la fila no sé que carai ha fotut, que quasi es fot de llorus per terra. Clar, en Joan i jo l'hem vist, ens hem mirat, ens hem fotut a riure, i la cançó del Coyote s'ha quedat sense veu, ja que el cantant s'estava partint el cul (com jo, però clar, els dits funcionen igual quan rius. La boca, no). En fi, que he hagut d'entar el solo a correcuita. Pobre home, ha quedat ben acollonit. Deu tenir setanta i pico d'anys, i una trompada a aquesta edat, fa més respecte. S'ha estat un parells de balls quiet a la cadira. Això de No rompas más mi pobre corazón, una mica més i va en sèrio...