Coses que passen

dimecres, 14 de juny del 2006

Houston, tenemos un problema

Bé, he deixat per avui explicar una cosa que ens va passar dissabte passat, a veure com acabava tot plegat... Ens va passar allò que sempre deiem "espero que no ens passi mai...". Estàvem a Sant Hilari, en un restaurant que es carecteritza per tenir el récord Guiness de l'escenari més petit (uns 2 x 1,5m.). Eren cap a tres quarts d'onze, i ja estàvem a punt de pujar a l'escenari (que tampoc costa gaire, deu fer uns 15 cm.). I ve una camarera i diu "demanen als músics per telèfon". He d'aclarir que teníem els mòbils a la camioneta, que és on ens canviem de roba, ja que queda lleig que soni el mòbil en mig d'una cançó. Coi, malament... No era l'aniversari ni el sant de cap de nosaltres, i per tant, només podien ser males notícies. Doncs sí... Ens trucàven des de Banyoles, que estàvem llogats allà i que, obviament, no hi érem. Què?? Com?? A la nostra agenda posava clarament "Sant Hilari", sense cap mena de dubte. No podíem fer res, a part d'aguantar el xàfec per telèfon, sense saber què coi havia passat. I l'endemà ho vàrem descubrir: que havíem fet un canvi de dates, un any enrera (perquè els lloguers es fan un any per altre), i el representant no ho havia canviat. I aquí entren en escena aquests personatges...
Posem un exemple: Imaginem que vols anar a sopar a un restaurant i, en lloc de trucar per demanar taula, truques a algú perquè ho faci. Ell truca, encarrega taula, demana quan valdrà el sopar, i et torna trucar a tu. Clar que el restaurant li pagarà un 15% del preu total que cobrarà (que naturalment haurà de carregar sobre el preu base). Doncs el restaurant seríem els músics, els clients que volen sopar són les sales que ens lloguen, i el representant, el del mig. I perquè no ens el saltem? Doncs perque hi ha sales que no volen tenir feina a l'hora de fer la programació, i la confien a algun representant. I nosaltres, o ho aceptem o no hi toquem, a part de pagar-lo nosaltres, clar. Lo de carregar-ho al preu base, en la pràctica ja no és tan fàcil. Tot això seria d'allò més normal (a tot arreu hi ha intermediaris), si la seva feina no ens compliqués la nostra. Però a part d'algún cas excepcional, en general es podria dir que fan més nosa que servei... O et posen en una festa infantil on no hi pintes res, o no apareixen quan hi ha problemes amb alguna comissió, o et foten un merder com el de dissabte. Alguna vegada hem arrivat a fer la programació directament nosaltres amb la sala, i passar-li la feina ja feta, per evitar problemes (i no engegar-lo a pastar fang perquè la sala no vol, no fos cas que més tard el necessités...perdent-hi calers tots, clar). En fi, que avui hem parlat amb la sala de Banyoles, i ells ja tenen clar de qui és la culpa. Però clar, no en precindiran pas, i nosaltres haurem d'apetxugar amb què la culpa, segons el representant, és nostra, i callar, perquè hi ha sales que les porta ell, i en el fons, encara ens dóna de menjar... Com era allò? Cornuts i pagar el beure...