Paquitooouu

És ben veritat que les modes tornen, i que tot és cíclic. De fet, quan toques música de ball, ja sigui per als avis, com nosaltres, o siguis un grup pel jovent (aquests que ara es diu que fan versions... jo tota la vida he fet versions, però de música pels avis, no??) , doncs et dediques a recuperar tot tipus de cançons d'altres temps perquè la gent les balli, o les escolti, o faci el que vulgui, vaja... Però, de cop i volta, algun anunci de la tele fa el mateix que tu, o sigui recuperar una cançó vella (sembla patrimoni exclusiu de les marques de cervesa, això...), i resulta que ells la posen de moda, quan tu potser fa mig segle que la toques. I el millor exemple de cançó cíclica seria, per a mi, el Paquito el Chocolatero. Recordo una nit, a Bagà, ara deu fer dotze o tretze anys, que tocàvem a la festa major, i alternavem amb una orquestra. Varen començar a tocar el paquito, i el jovent va començar a fer el que s'ha de fer quan balles el Paquito (qui no l'ha ballat mai?? ei, ei...). Era el primer cop que ho veia, i no entenia res... Era un pasdoble que havia sentit als toros alguna vegada, i ja està, però en vista de l'èxit, el vàrem incorporar rapidament al repertori. La rauxa aquella va durar un parell d'anys, com a molt, i va tornar a caure en l'oblit. Un parell d'anys més tard, algú (no sé qui) el deuria tornar a posar de moda i apa, a recuperar-lo de la carpeta de peces oblidades. És cert que, en reunions de gent que beu molt, on les corbates pujen misteriosament del coll al front (casaments, basicament), sempre hi ha hagut algun gamarús que te'l demanava, però per al "gran públic", tornava a caure en l'oblit. Però vaja, passaven un parell d'anys més, i algú ja se n'encarregava de tornar-lo a posar de moda. L'últim devia ser aquell personatge estrany d'en King Africa... bé, això fins que va arrivar l'anunci de cervesa corresponent (curiosament no ha estat la de sempre, sinó la competència directe...). Doncs dissabte tocava a Sant Hilari Sacalm, en un restaurant on sempre està ple de parelles de cinquanta per amunt; però aquest dia hi havia una vintena de noies que cel.lebraven el disseté aniversari d'una d'elles, i vaig pensar "buff, ja hi soms...". I és que pel jovent, la veritat és que no toquem gaire res. Es podria dir que estem "especialitzats" en la tercera edat, nosaltres. Però mira, es van fotre a ballar en mig dels avis els tangos, els valsos, les cumbies... i tan felices, elles. Això sí, en varen venir un parell i ens van demanar el "paquitou" (literalment). Doncs apa, a buscar rapidament la partitura, i a tocar el paquitou, a veure quan dura aquesta vegada. Des de fa uns anys, ja no la tinc tan amagada, la partitura... Total, ja saps que un dia o altre es tornarà a posar de moda. De fet, tinc un dubte: ara fa quinze dies, en una festa de barri, a part del paquitou, ens varen demanar la Macarena. I les noies del dissabte, que no podien tenir cap mena de conexió amb les de la festa de barri, també ens la varen demanar. És curiós. No sé, com que no miro gaire la tele... però potser alguna marca de cervesa ja l'està fent popular amb algun anunci, i jo encarà no ho sé...