Contrastos

Aquest ha estat un cap de setmana de contrastos. Dissabte tocàvem a Mallorquines, al costat de Sils, en una festa que ja fa una colla d'anys que fem. És una d'aquelles festes "controlades", que diem nosaltres: sabem qui hi va, sabem qui ens lloga, i sabem el que volen, per tant, cap problema. És una d'aquelles poques ocasions que muntem tot l'equip, inclosos els llums, que no són uns pont de llums d'aquells inmensos, no...Són una mena de pantalles que es posen a cada cantó de l'escenari, i que no es tarda més de un quart a muntar, però que no muntem mai... Els automàtics que salten és una excusa real, que tapa la mandra de muntar-los, a part que la Dolors, la dona d'en Joan, és qui els fa anar i clar, llavors no es pot moure de l'escenari i anar a ballar. En fi, que no els muntem mai... Però dissabte, sí. Més que res perquè és una pista esportiva on només hi ha un parell de faroles a cinquanta mètres d'on toquem, i no es veu ni fava. I tots els bafles, i totes les etapes de potència... O sigui, que 6000 vats de so, que et fa semblar que toques més bé i tot! A més, feia una nit collonuda, i estava ple de gent, com cada any. Vaja, tot perfecte... bé, menys el cafè del termo, que s'havia refredat, tot i la calor que fa fotre tota la tarda.
I diumenge érem a Vilobí, al pavelló... Si heu llegit més avall, odio tocar en pavellons, i el de Vilobí és el pitjor de tots. És un nyap de dalt a baix. Primer era una pista coberta, amb una cúpula estil Palau Sant Jordi, d'aquelles que es monten un cop fetes (em sembla que també era japonès l'arquitecte. Potser era el mateix...) Era preciosa, molt maca, però feies botar una pilota a la pista i retrunyia tot, una passada... O sigui, que d'aquella manera ja era un calvari tocar-hi (els subwoofers ja te'ls podies deixar a casa). Al cap d'uns anys, varen decidir que no n'hi havia prou amb una pista coberta, que era millor un pavelló, i que s'havia de tancar... I l'arquitecte no ho havia contemplat això, així que varen començar les "xapuces". Primer una paret al voltant, que no arribava fins a dalt de tot, i allò va començar a sonar una mica més malament, encara. I un parell d'anys després, vidres des del final de la paret fins al sostre, i llavors ja va ser insoportable... Quan hi ha gent, es crea un zum-zum que se't posa al cap de mala manera. Vaja, no hi he vist cap partit de bàsquet, però segur que els locals prefereixen jugar a fora de casa!!! Doncs apa, després de la delícia de tocar a l'aire lliure, posa't a tocar aquí... Naturalment, ha sonat força malament, és que ni els monitors semblaven sonar avui... Si, a més, hi sumem la calor insoportable, ni els balladors tenien gaires ganes de ballar, ni nosaltres de tocar. Ah, i per més inri, l'hivern passat hi van posar la calefacció (abans no n'hi havia, clar, i fotia un fred a l'hivern...). Són uns ventiladors als sostre, com uns motors d'avió, que a l'hivern llencen aire calent, i avui remenaven una mica l'aire i prou, però que foten una fressa!!! Ja era l'últim que hi faltava, que fins i tot la calefacció fes fressa. Sap greu per la gent, que són uns dels públics més enrotllats que trobem, però m'alegra veure a l'agenda que no hi tornem fins l'octubre...