Tengo una camisa negra...

... amb unes flors petitetes estampades al davant. També en tinc una de negra amb ratlles blanques, una de blanca amb unes ratlles negres, una de negra amb uns dibuixos que semblen mexicans, una de verda estampada amb dibuixos psicodèlics. I una samarreta negra amb un brodat gros al davant. I des de dissabte també en tinc una de blava amb un drac estampat al davant. Oh, i aquestes només són les de l'estiu, i que ens posem (o que ens podríem posar) en una actuació. A casa tinc mig armari ocupat amb camises que en Joan compra pel conjunt. Jo diria que hi té una fixació. Ell va a Barcelona, veu una botiga, i compra una camisa pel conjunt. És igual que ja en tinguem vint-i-tres de màniga curta, ell la compra. Obviament, canviem més de camisa que de repertori... Diu que són gangues i que valia la pena. Bé, aquesta última me l'ha regalat... És que quan l'he vista, bufff. Semblava una cortina de bany, tant pel color com pel tamany. És inmensa i clar, si la hem de fer posar a mida, valdrà més la feina que la camisa. Com que no m'ha vist gaire convençut, no me l'ha pas cobrat. A veure quan dura... De moment, la hem portat dos dies, i la mitjana deu estar en una dotzena d'actuacions (un mes o un mes i mig...). I després ja se n'haurà cansat de veure-la, i anirà a Barcelona, i veurà una botiga, i ... Encara sort que a vegades va a comprar-les amb el seu noi, que té més bon gust que ell. La millor és la que portem a la portada de l'últim cd. La va comprar el seu fill, deu fer un parell d'anys, el dia abans que ens venien a gravar els del programa En Directe. I ens la va enviar amb la última Teisa que venia de Barcelona. I és que, com dimonis volies que sortíssim a la tele sense una camisa nova???

Dissabte vàrem tocar a Montagut (amb la camisa nova). Si heu llegit la última crònica de Montagut, aquella dels aplaudiments, us diré que els dissabtes són diferents, a Montagut. Bé, de fet, a Montagut fan ball els dimecres, dissabtes i diumengues, i el públic de cada dia és diferent. El dels dissabtes és més familiar, ja que són menys i tots ens coneixem. De fet, des de l'agost de l'any passat que no hi anàvem un dissabte i fins i tot ens feia gràcia trobar-los... I els dissabtes aplaudeixen i tot... Com que són pocs, i els coneixem, deuen tenir por que els diguem: "Ei, Miquel, que no t'ha agradat aquesta??? Doncs va, collons, aplaudeix una mica, cony!!!". En resum, que costa menys de passar una actuació a Montagut, un dissabte que un altre dia...

I diumengue érem a Centelles, a la sala La Amapola (no devien gosar posar-li "el galleret", tot i que els amos són catalans...). És una sala inmensa. Són dues naus del polígon industrial, enganxades, i amb un aire acondicionat acollonant i una pista fabulosa, per tant a l'estiu, que és quan hi solem anar, sempre hi ha gent. I avui fotia una calor d'espant a fora, quan he anat a fer el cigarro... La putada és que la primera part has de tocar dues hores seguides, i la segona part una altra hora, i clar, el cantant queda força tocat abans de la mitja part, ja que per aquí la gent et demana més salsa i música per ballar "suelto" (gran paraula), i la majoria de temes són cantats. Però vaja, avui ha aguantat força bé, en Joan... A més, com que feia un any que no hi anàvem, hem venut una vintena de cds dels nous, o sigui que el cap de setmana ha estat profitós, economicament. Clar, això sempre que a en Joan no li passi pel cap anar a Barcelona a mitja setmana, perquè segur que veurà una botiga i apa, camisa al canto...