En Hippy

Mai m'havia acabat d'agradar, en Hippy... Sobretot al principi, clar, que no el coneixia prou. No sé, el trobava brut, amb la seva mania d'estirar-se i revolcar-se a qualsevol lloc, amb aquelles grenyes que li queien sobre el ulls i que els hi tapaven. I clar, quan no veus els ulls a algú, sembla que t'hagi de traïr. Ja era carinyós, fins i tot empalagós, però semblava que te l'havia de fotre per l'esquena. Tot això ho pensava fins fa un any... Llavors em vaig decidir a refer el teulat de la casa de Santa Pau, i el vaig començar a conèixer una mica, ja que tot el que pensava d'ell ho pensava sense haver-lo tractat gaire. Llavors, a la tardor i a l'hivern de l'any passat, quan em quedava a dinar allà per afrofitar les hores de claror, ell em feia companyia. Sí, també m'emportava els gossos de casa, en Zar i en Kiu, però no era el mateix. Allò era a casa d'en Hippy, i era ell que estava content que l'anéssim a veure. Només d'arribar ja et feia festes i no podies fer tres passes sense que et seguís. D'empalagós sí que ho era... I no vegis quan arribava l'hora de dinar i m'anava a rentar les mans i a buscar el got i l'entrepà!!! En aquests moments havies de vigilar perqué se't fotia entre les cames i et podies fotre a terra. Algun renec ja li havia dedicat, ja... I total per un troç de pa de xapata!!! Li encantava, amb això ja estava distret (si li donaves un troç d'embutit, millor, clar... Burro tampoc ho era). Un dia que tenia mal als ulls, els hi vaig rentar (Sovint tenia mal als ulls... Maleïdes grenyes...). Aquells ulls no eren d'algú que et vol trair, no... Aquells ulls eren de por, de soletat, d'agraïment, no sé... Més d'un dia, mentres feia el cafè, quan em posava el cap sobre la falda, li havia apartat les grenyes per mirar-li els ulls...

En Hippy era el gos de la Nuri, la meva germana. Fa un piló d'anys, quan treballava a la protectora d'animals, els va adoptar, a en Hippy i a en Dover. I quan va plegar, els vàrem portar a Santa Pau. Els hi vàrem fer un tancat, i cada dos dies, el meu pare els anava a donar menjar. La veritat, els altres, per un motiu o altre, hi anàvem poc. Però, tot i això, continuaven essent els gossos de la Nuri. En Dover ja fa temps que es va morir, però en Hippy, quan veia a la Nuri, li saltava al damunt només d'arribar. Avui l'he trobat mort al tancat. El meu pare ja m'havia dit que ahir, ell no l'havia vist gens bé. Que fins hi tot li havia deixat la porta del tancat oberta, perquè els últims dies havia trobat la manera de sortir, i llavors no podia tornar a entrar (D'aigua ja en tenia a fora, però de menjar no, clar...). I avui jo ja hi anava amb el cor petit, i quan no m'ha vingut a buscar quan aparcava el cotxe, malament rai. I sí, malament rai...

I ara que he escrit tot això, ho hauré de guardar una setmana. Perquè la Nuri, tot i que ja veia que era vell i estava fotut, es farà un tip de plorar. I aquesta setmana té l'home treballant a fora, i està sola a casa, amb el nen. I hem decidit que esperarem a que torni l'Àngel de viatge, perquè no s'ho hagi d'empassar tota sola. Haurem de fer el cor fort. Espero que no em demani què fa...

Adéu, Hippy. Tot i que no m'ho pensava, et trobaré a faltar.