Tornant als orígens

Avui he quedat amb en Juan, el primer guitarrista amb el que vaig tocar, a l'any 1982. Osti, em fa una mica de por i tot, pensar que ja han passat vint-i-quatre anys... S'ha comprat un teclat, i volia una mínima noció sobre com tocar-hi acords. Feia temps que no el veia, però m'ha fet gràcia poder-lo ajudar una mica. Ens aveníem, amb en Juan. Recordo que anàvem a assajar damunt del Bar Pekin, a peu des del mig d'Olot, perquè ell no tenia cotxe i jo encara no tenia la vespa. Els altres dos del grup (que es deia Tension), eren més grans, i amb ell és amb qui xerrava més. M'al.lucinava com tocava la guitarra, una Gibson negre que encara té, no n'havia vist mai tocar cap de tant aprop. Tenia un pedal d'efectes, un phaser, que em tenia el cor robat. Un dia li vaig dir si me'l deixava, i em vaig passar tota la tarda gravant cançons amb el phaser enxufat al meu teclat, un Casio dels més senzills, amb la il.lusió que s'assemblava remotament a un orgue Hammond. Què vols, tenia quinze anys i tot allò era nou per a mi... Tot va començar quan un dia es van presentar dos senyors a casa (devien tenir menys de quaranta anys, però a mi em semblaven senyors "grans"), i varen dir als meus pares a veure si em deixaven anar a tocar en un conjunt. Es veu que el mestre Güell, amb qui jo anava a classes de piano i solfeig, els havia parlat de mi. I ja veus que jo, ben content, amb permís dels pares, vaig començar a tocar en un conjunt. M'esgarrifo de pensar com deuria sonar allò... Oh, i lo bo és que no tocàvem per afició només, ens pagaven per fer-ho!!! Encara recordo el dia del primer bolo. Va ser un casament. Ja veus a en Solano, el baixista, carregant l'ampli, un Sinmarc d'aquells inmensos, amb el capsal i l'altaveu separats, i portant-me a l'ermita de Sant Roc, mentres ells montaven a la Moixina. De fet, a la missa ja me'n sortia bé: havia fet d'escolà al Tura, i ja sabia on havia de tocar cada peça (de fet, això m'ha servit tota la vida. Els capellans estan contents quan el músic sap de què va la cosa, et miren d'una altra manera...). I després, cap a la Moixina. Me'n recordo que teniem al reportori "La vall del riu vermell", que m'agradava especialment. I que també vaig aconseguir que toquéssim "Enola Gay", que era la cançó de l'any. No recordo com va anar l'actuació, però suposo que bé. De fet, ara que hi penso, sempre anava bé. Jo no en sabia gens de tocar, però sempre anava bé, em semblava que era el rei del mambo... No em fixava en els altres grups, només amb el Lava, que eren com els nostres ídols. Però no em sentia gens inferior a ells. Bé, el grup només va durar un any... Per sort, jo em vaig enganxar de seguit amb un altre grup, i no se'm va refredar l'afició. I a mida que n'anava aprenent, que anava agafant experiència, i que anava tocant amb gent més bona, anava veient que no sabia res, i que em quedava molt camí per fer, per tocar almenys dignament. I això encara dura ara... El que passa que arriva un moment que arrives a la conclusió que el teu "tope" és aquest, i ho acceptes o plegues. Ben mirat, de vegades m'agradaria tornar a tenir aquella inocència, i tornar a gaudir com ho feia aquells primers anys...