Crònica d'una ausència esperada

Dissabte tocava a La Carpa, de Banyoles, després de no anar-hi durant dos mesos, ja que a l'estiu no fan sopar-ball. És un dels llocs on m'agrada més tocar, a La Carpa... No sé, m'hi sento còmode, com a casa. Em feia gràcia tornar a veure la Maite, una olotina afincada a Banyoles, i veure de quin color portava els cabells (de fet, tots li queden bé...). Tornar a veure l'avi, en Benet, un home amb una vitalitat exultant, pels anys que té, i per haver-les passat de tots colors. I veure si hi havia alguna incorporació nova dins del personal, cosa que passa sovint... Hi havia una noia nova darrera la barra (Neus, em sembla...), que es va passar tota l'estona ballant tota sola, o amb la Maite o en Benet, si els arreplegava... Aquesta espero que duri força, ja que feia goig veure que s'ho passava tan bé... I el que no hi era, era en Jaume, clar. Amb en Jaume vaig coincidir a FP, tot i que ell només hi va estar un any. Després li vaig perdre la pista, fins que fa uns quants anys el vaig tornar a trobar de cambrer a La Moixina, on jo anava a tocar. Hi va estar poc... Després d'haver-nos retrobat, coincidiem de tant en tant en algun bar d'Olot, sobretot a Trànsit. Quan li preguntaves per la feina, te n'assabentaves que ja n'havia tingut dos o tres, des de l'última vegada que hi havies parlat. Tot d'una, el vaig veure portant un camió, i a la setmana següent, altre cop de cambrer, ara a la Torino... Era un no parar. Recordo que un dia ens proposava, de manera sospitosament seriosa, de muntar una casa de barrets (vaja, una casa de putes). Nosaltres ens ho preniem en conya, però ell semblava tenir-ho tot pensat: el local, els contactes, la inversió inicial... És d'idees estranyes, en Jaume. De cop i volta, vaig deixar de veure'l per Olot, i un bon dia, me'l trobo de cambrer a la Carpa. Em va dir que havia estat un temps a Andalusia treballant, però que ara s'estava a Banyoles... Això deu fer quatre o cinc mesos. Obviament, jo vaig pensar que no hi estaria gaire, tot i que tothom n'estava molt content; el tiu serveix per estar de cara al públic. És de conversa agradable, i té una bona planta, així que cau bé de seguida. Doncs no em vaig equivocar: ja no hi treballa, a La Carpa. Es veu que hi varen haver problemes, i que va plegar (o el varen fotre fora, no ho sé ben bé...). Però vaja, el problema més greu em va semblar entendre que venia per l'alcohol. Com deia en Benet, és mala feina la de cambrer o de músic, si t'agrada massa beure, perquè el tens massa a l'abast. En fi, que no sé on deu parar ara, en Jaume... Espero que li vagi bé, perquè en el fons, és bon tiu... Espero que no es faci massa mal.

I diumenge era a Montagut, altra vegada!!! Sort que estarem quasi un mes i mig sense anar-hi, perquè ja ens sabem fins i tot qui són els primers d'entrar i els primers de marxar... De fet, avui hi ha hagut una novetat preocupant: el teclat del ritme, després de tres anys, ha tornat a fer el burro... De cop i volta, comença a baixar el volum fins que no sona, i ja em veus a mi tocant la melodia sense l'acompanyament del baix i la bateria... És una averia d'aquelles torracollons, com el cotxe que es para i el mecànic no hi veu res. El vaig portar a repassar, i clar, allà anava de fàbula. En fi, que ja em fa por anar a tocar el cap de setmana que ve. Només ha passat en una cançó, però qui em diu que no ho farà més vegades??? De fet, miraré si en trobo un altre d'igual d'ocasió, al menys per tenir un recanvi. És el motor principal del grup, i no pot fallar. Ja sé que és vell (té vuit anys, una eternitat en el món dels teclats), però els models nous no m'acaben de convèncer. O sigui, que si algú sap d'un teclat Korg I30 que es vengui, que m'ho faci saber...