"Jo Tarzan, tu Jane"

Divendres va ploure. Havia de tocar a Sant Feliu de Pallarols, al Firal. Vàrem quedar com sempre que anem a Sant Feliu, a les vuit, després de berenar-sopar, per arribar allà, muntar i tocar de deu a dotze. Doncs, cap a quarts de vuit, mentres feia el cafè, em truca en Joan que el bolo s'ha anulat... De fet, cada any hi anem un parell de cops, a Sant Feliu, i un dia o altre ens toca patir pel temps, si no és que s'anula directament com divendres. En fi, gajes del oficio... El problema és que havia quedat amb la colla cap a quarts de dues, i ara tenia un piló d'hores per endavant. Clar, a sopar una altra vegada no hi podia anar, i anar a veure com sopaven, la veritat, no em feia gràcia. Res, que em vaig quedar una estona veient el Barça, però veient com anava el partit, aviat vaig tancar la tele, i em vaig posar a transcriure unes partitures fins a les onze, quan ja estaven tots fent el cafè (aquest segon cafè em va passar factura, a l'hora de dormir). Total, que a la Fàbrica (és un bar, no és que anem a fer hores a una filatura), vaig trobar en Constan i en Rafa, després de temps de no veure'ls. En Constan estava especialment content, fins i tot feia una mica de rabia... Vaig provar de desanimar-lo, dient-li que dilluns a treballar, que ja s'han acabat les vacances... però res, no hi va haver manera. No sé com, vàrem acabar parlant d'en Rafa, que el tiu està catxes, i jo li vaig dir que semblava en Tarzan. Llavors, la Isabel, una de la colla, em diu que està guapo en Rafa, amb els cabells llargs, i jo li dic que jo també li he dit, i que sembla en Tarzan... Osti, com es varen posar!!! Que com se m'acut dir-li això!!! Coi, si és veritat, perquè no?? No és que hi hagi cap mena d'atracció, sino una mica d'enveja. Enveja sana, perquè ell és un tiu alt i ben plantat, i jo... bueno, jo no. Elles es passen el dia dient "que guapa estàs, avui", i no passa res. I no ho diuen en to de conya, com jo... En fi, que en Rafa em diu "veus aquella rossa? Ara digues perquè no em veu com en Tarzan, jajaja". Tornant a casa, comentàvem amb la Sivi, que si tot fos tan fàcil com dir "Jo, Tarzan. Tu, Jane", se'ls hauria ben acabat el negoci a tots els bars de copes. Ah, i en Constan, mentrestant, estava parlant amb una meva veïna (ara ex-veïna, i que ell, obviament, també coneixia). De cop i volta diu "Bé, me'n vaig, ja ens veurem. Adéu". I va desaparéixer. Curiosament, tampoc vaig veure més a la ex-veïna... Segurament, simple coincidència.

Dissabte tocàvem a Sant Genís de Palafolls. Va ser l'exemple de festa perfecta per a nosaltres: un sopar popular, ple de gent d'escola de ball de saló. Naturalment, va anar perfecte. Quan el públic és idoni, es nota. Si fins i tot hi va haver un concurs de ball!!! Espero que l'any que ve hi tornem anar, el dissabte. Altres anys ens havien llogat entre setmana, i hi havia força menys gent. Preu per preu, val més anar-hi el dissabte, ja que t'ho passes molt més bé, si està animat.

I diumenge érem a Les Planes d'Hostoles, Substituíem a una acordionista que no hi va poguer anar. Ja veus, per un diumenge de festa que teníem... Oh, i lo bo és que els vàrem donar la notícia nosaltres a la comissió, que aquella noia no hi anava... A mitja setmana, encara estava tot per confirmar, i vàrem trucar a veure què passava, si hi anàvem nosaltres o n'havien trobat algun altre... No en sabien res de res. Després els van començar a trucar altres músics, a veure si hi havien d'anar ells... Es veu que la noia aquella havia buscat moltes alternatives, però no havia aclarit res ni amb la comissió ni amb les alternatives... Vaja, que ens podíem haver trobat quatre o cinc grups... En fi, que la noia ho volia fer massa bé, per acabarr deixant la feina a mig fer.