No estem sols

Menys mal, perquè a vegades em sembla com parlar amb una paret, això d'escriure al blog... Quan vaig començar, em pensava que això sempre estaria ple de comentaris, i que no donaria a l'abast, de contestar-los... I no, no és ben bé això... Fora un comentari d'en Tomi el primer dia (i de quatre despistats que diuen que els agrada molt, però en anglès...), un comentari de la Montse, la meva germana (que a sobre es va equivocar d'escrit), i un d'en Constan per fotre'm canya (i que no vaig veure fins setmanes després, acostumat a que no hi hagi comentaris...), la resta és silenci. Si fins i tot en Xicu de Hoy no es Sábado (www.sabado.info) em preguntava per un escrit meu a la seva web!!! Però noi, aquesta setmana no he parat de trobar gent que em llegeix... La Pilar que a veure què tal ha anat l'agost, en Quim què tal el teclat nou, la Montse que troba en Constan i en Rafa i que parlen del blog, en Dondarza que també el llegeix... Bé, això ja anima una mica. I això que m'he obligat a escriure-hi cada diumenge al vespre, tornant de tocar, i de vegades em fot una mandra... En fi, que gràcies a tots, als que sé que em llegiu i als que no en tinc constància... Perquè el comptador de visites bé que puja, i tot i que jo me'n faig un fart d'entra-hi, algú més ho deu fer.

Dissabte tocava als Cortals, a Sant Hilari. Hi havia taules lliures, cosa gens habitual. A la nostra taula érem deu. I és que la Dolors de Vic és un xollo! És la cunyada d'en Joan, el que toca amb mi, i és la fan número u. Ella i en LLuís, el seu marit, sempre vénen quan toquem a prop, i sempre porten amics a sopar. De vegades hem passat de vint... Clar, els amos del restaurant deuen estar encantats que hi anem, ja els emplenem mig menjador. Ah, i també hi havia aniversaris, naturalment... Avui, tres pastissos, amb els seus corresponents "cumpleaños feliz". (Aquest autor sí que deu estar forrat). I també una taula d'una quinta, per la qual cosa, avui no hem parat de fer dedicatòries a tort i a dret. Semblava més un programa de ràdio que un ball...

I diumenge érem a Sant Jaume de LLierca. Només érem dos-cents, i dic només perquè normalment ronden sempre les tres-centes persones. Però vaja, ha estat animat igual que sempre.

I de moment, el teclat clònic que em vaig comprar, funciona de fàbula, cosa que tampoc té res d'estrany. Però no sé, això que sigui idèntic al que em fallava (que també porto per fer melodies i que, obviament, ja no falla ni fallarà mai més, el cabr...) sempre et fa tenir una mica de por que faci el mateix... En principi no té cap lògica, ja ho sé... D'aquí a unes quantes actuacions ja n'hi me'n recordaré, segurament.