Dies de pau i tranquilitat

Però massa tranquilitat tampoc va bé, si això vol dir que no hi ha gent. I és que són dies poc propicis per anar a ballar, tant el 23 com el 24 de desembre. La gent té altres coses al cap, aquests dies... De fet, el cap de setmana va començar poc tranquil. Dijous, a la una, mentre estava preparant el lluç amb salsa verda, em truca en Joan que a la tarda hem d'anar a La Carpa, on han tingut un "reventón", com en diem nosaltres. Es veu que el duet que hi havia d'anar no hi poden anar. Doncs apa, cap a Banyoles. Lo bo del cas és que el duet que hi havia d'anar era de Cervera, i cobrava poquíssim. Clar, fer un favor ja els el podem fer, però cobrar cent vint euros menys del preu normal, ens semblava excesiu. O sigui, que ho hem deixat en un entremig. De fet, no sé com poden venir de tan lluny cobrant tan poc. Després de treure els gastos, els deu quedar ben poc... Sí, ja sé que millor això que quedar-se a casa plegats de mans, però si no et fas valorar una mica, estàs perdut. Només d'arribar, ja hem trobat balladors dels habituals (de fet, tots ho eren. Em sembla que ja devem conèixer a tothom que balla en tota la província), i quan els hem dit que el cantant de l'altre grup havia tingut un atac de pedra, ens deien "carai, quina sort". Home, ja està bé que els agradem més nosaltres que ells, però dir-ho d'aquesta manera, lleig... En fi, que ha estat força animat ,tot i no haver-hi la gentada de costum. Ah! I avui la Neus s'ha aguantat les ganes de ballar, i no ha sortit a la pista. Es veu que hi havia els seus pares a ballar, i devia tenir vergonya. Què vols que et digui, fins i tot se la troba a faltar, allà al mig...

Dissabte érem a Roses. Només d'arribar, la Mar, la noia del bar, em diu "Ui, avui...". Clar, ja està acostumada a veure-hi poca gent, i es veu que dissabte passat només eren dotze persones a la sala. I veient les dates, avui pintava encara pitjor... De fet, el de la comissió que ha obert la sala, tampoc ho veia gens clar, i ja ens ha dit que ja es plantegen si faran ball o no, els dissabtes a la nit. Com no, la culpa la donava als mossos i al carnet per punts. Quan hem començat, cap a un quart de dotze, hi havia quatre parelles, i així hem estat fins cap a quarts d'una. LLavors han arribat tota aquella colla de l'escola de balls de saló, els mateixos per qui vàrem tocar divendres passat, i de mica en mica, s'ha anat omplint la sala. O sigui, que fet i fotut, ha estat tan animat (o tan poc) com de costum. Ah! I he intentat dibuixar a sobre els senyals que hi ha a terra, però com que és embarnissat, el rotulador no agafa. Encara ho hauré de fer amb un de permanent...

I diumenge a la tarda, a Bianya. Feia un any que no hi anàvem. I només d'arribar, plaf, el senyals a terra... Aquí també... Avui encara ens feia més por que vingués poca gent. Coi, la nit de Nadal la gent sopa a casa, en família, i justament són la gent de l'edat dels que venen a ballar els que fan el sopar... Però mira, també ens hem equivocat. Fet i fotut, hi havia la gent que hi sol haver sempre... Això sí, a quarts de nou, anaven passant per davant l'escenari, i ens deien "Bon Nadal!!! Anem a fer cagar el tió...". O sigui, que hem plegat cinc minuts abans, més que res perquè els que quedaven semblava que ho feien per força, i tampoc es tractava que arribessin tard a la cagada del tió. Jo sí que he fet tard, quan he arribat a casa ja no es sentia ni la pudor...