Feina mal repartida

Ultimament ja comença a ser massa normal tenir algun dissabte de festa. Ara, tant els clients com els amos dels restaurants, ja donen la culpa descaradament als mossos i al carnet per punts. Els balladors et diuen que, per anar a sopar i no poder beure un parells de copes de vi, o alguna cervesa tot ballant, doncs ja no surten... Mai m'hagués pensat que influís tant en la gent... Bé, de fet, em sembla que influeix més en la gent gran, que en general, beuen poc. Al jovent, i sobretot als que bevien massa, em sembla que no els ha influit tant. Em fa l'efecte que els que es torraven ho continuen fent igual, i se la jugen cada cap de setmana... En fi, que aquest dissabte era un d'aquests dissabtes de festa forçosa. A última hora, però, ens va sortir un lloguer, però se'n varen desdir. LLavors, ens surt un altre lloguer (que és el que vàrem fer). Però després de penjar el telèfon per confirmar-lo, tornen a trucar els que se n'havien desdit, que ara sí que ens volien llogar... I l'endemà, trobem en Josep de Bianya, que també ens tenia apuntats per anar a tocar allà (tot i que era un error seu). Ja ho veus, podíem haver tocat a tres llocs diferents... Ja ho podíem haver arreglat més bé tots plegats, i repartir-ho entre els dissabtes que ens hem quedat a casa sense fotre res... En fi, poca feina i mal repartida.

Dissabte érem a Sant Joan les Fonts, al restaurant Font del Grèvol. Cada vegada que hi anem, em sembla un sopar ball d'allò més informal. I no és cap crítica, però és que no tens la sensació d'estar ni treballant... Sopes amb els balladors, i quan estàs de sopar, baixes al garaig i toques. A tot arreu tenim un horari de començar; aquí no. Aquí fas la teva. Que la cambrera va més poc a poc a servir, doncs comences més tard... I com que els balladors sopen amb tu, doncs tampoc es queixen, ja que també mengen encara. Vaja, que té més pinta d'un assaig que d'un ball. I com que ens coneixem tots, i l'escenari amb prou feines fa un pam d'alçada, sembla que tu també estiguis de festa. De fet, el meu company s'ho va agafar massa com una festa... A part de beure un parell de copes de cava de més (que no es notava, però jo sí que el notava més animadot), es va passar tot el sopar xerrant i discutint de bolets amb els companys de taula. Naturalment, al cap de mija hora de tocar, ja no li quedava gaire veu per cantar... Sort que no hi havia gaire compromís, perquè el timbre de la poca veu que li quedava, feia por de sentir. En fi, que a les dues tocades, tots varen començar a agafar les jaquetes, i a les tres ja era a casa.

I diumenge érem a Camós. Encara que ja deu fer set o vuit anys, no em puc treure del cap el primer cop que hi vàrem anar a tocar com a duo. Abans hi haviem anat un parell de cops amb en Pepone, que era el cantant, però ens va deixar plantats a mitja temporada, i ens vàrem haver d'espabilar tots dos sols. A la mija part, els de la comissió ens varen venir a trobar i ens comencen a dir:"No anem pas bé, poc és lo mateix...", i això que la gent ballava i s'ho passava pipa... Per acabar-ho d'arreglar, al cap de tres o quatre cançons de la segona part, se'ns va petar l'etapa de potència. O sigui, que vàrem haver de parar, i anar a la camioneta a buscar la de reserva. A més, havia plogut i estava enfangat, o sigui que vaig entar amb l'etapa i un parell de kilos de fang a cada sabata, deixant la pista feta una merda... Vaig pensar: "Aquí sí que no hi venim més... Ja vindrà just que ens paguin...". Uff, quin dia. I res, al final la gent ens va felicitar i anava dient a la comissió:"A aquests ja els podeu tornar a llogar, aquests sí que van bé...". I a partir d'aquell dia, doncs cada dos mesos hi anem, més o menys. Ara s'emprenyen si el representant no ens hi posa... De fet, són els primers lloguers que fem cada any, ja que així poden triar. Mira com canvien les coses... I això que la comissió és la mateixa, eh!!! Però ara ens tracten com a reis, i mai no n'hem tornat a parlar, d'allò. A mi, el que em sembla, és que es pensaven que els cobraríem el mateix anant dos que el que els cobràvem anant tres. Per això es queixaven. El que passa és que el representant ja ho sabia, i també sabia que cobraríem menys, naturalment... Però no els ho havia dit. Ara, que pretenir que fes la seva feina ben feta, era molt pretenir, la veritat...