Estem mal acostumats

Quan toques a sales de ball, el normal és que, a l'hora anunciada de començar, ja hi hagi prou "quorum", o sigui, que pots començar a tocar amb gent que t'espera. Bé, de vegades fas el ronso cinc o deu minuts, perquè n'arribi algun més, però en el pitjor dels casos, hi haurà un mínim de cinquanta persones, més o menys. No sol passar el mateix a les festes, que has d'esperar a que vingui la gent, i si no ve, doncs començar a tocar per els quatre gats que hi hagi. I dic tot això perquè de vegades en Joan diu que s'ha de ser professional i adaptar-se a totes les circumstàncies. De vegades et trobes un públic molt fred i diu "Això enfonsaria a qualsevol grup novell...". Doncs no ho sé... A mi em sembla que hi ha músics novells, siguin de l'estil que siguin, que estan molt més acostumats que nosaltres a tocar amb públic fred... I amb poc públic, ja ni en parlem; segur que cinquanta espectadors, a segons quins concerts, és tota una multitud...

I és que dissabte tocàvem a Roses, a la Sala Suf... Noi, no hi ha manera que acabi d'arrencar, aquesta sala... Aquí ja és ben habitual esperar un quart o vint minuts per començar, a veure si arriba algú més, però no hi ha manera. Quan vàrem començar hi havia cinc parelles, i al moment més àlgid de la nit deviem ser unes trenta persones a la sala. Això, vulguis o no, t'afecta, i no t'acabes de sentir a gust. I en Joan el primer, clar... Per això vaig pensar en lo habitual que deu ser tocar en un ambient així, per tots aquest músics que ell en diu novells...

I diumenge ens pensàvem que tindríem una altra racció del mateix. Tocàvem a Santa Eugènia de Berga, que és al costat de Vic (obviament, tothom es pensa que és a tocar de Berga. Sortosament no és així... Ens estalviem una hora de viatge, ben bé...). No és una de les sales més animades on toquem... De fet, em sembla que l'any que ve no ens han llogat cap cop. Deuran llogar solistes i duets més barats, que els surtin més a compte. És una sala petita, per unes cent persones aproximadament; però em sembla que no la he vist mai plena del tot. Però avui, sortosament, hi havia un bon ambient... Potser serien una vuintantena, però com diu aquell acudit, es movien molt i semblàven més colla. De fet, és una llàstima que no s'acabi d'omplir mai del tot, i per tant, no ens puguin llogar més sovint. Perquè és dels públics més agraïts que hem trobat. Ho ballen tot i t'ho aplaudeixen tot amb ganes... És ben bé allò que diuen els esportistes de jugar a casa, amb el públic a favor... Ah! A més, avui hi havia una rifa especial, a més de la habitual que fan amb els números de les entrades. Doncs mira, hem comprat números, i ens han tocat un parell de fuets... Què més vols? Esperem tornar-hi aviat.