La rossa

Dissabte érem a La Masia, a Banyoles, i hi havia la rossa, com és habitual, per desgràcia... La coneixem, a ella i al seu home, des de fa sis o set anys, des del principi dels sopars ball. Lo curiós és que vàrem començar essent amics, teníem bon rotllo. Venien amb una altra parella (que ara ja no vénen), i en arribar, sempre ens venien a saludar i a petar la xerrada. Això sí, sempre ens demanava "marxa", i nosaltres li seguiem la corrent, però fèiem el repertori habitual, i tenint en compte la resta de públic, el més adequat. Però noi, aquell bon rotllo es va anar trencant, i ja no ens demanava "marxa", sinó que ens ho exigia... Té per costum ballar just al davant de l'escenari, o sigui que no ens la trèiem del cim en tota la actuació. Un dia va arribar a dir, en veu massa alta: "Bé, un vals i prou, eh! A partir d'ara, marxa, marxa!!!". En Joan, pel micro, li va contestar que val, que cap més vals. I clar, els que ballaven al seu costat, varen dir que ells havien pagat com els primers, i que toquéssim per a tothom. A partir d'aquell dia, va afluixar una mica, tot i que ja li vàrem dir que per nosaltres, ja podia dir missa, que ni ens l'escoltaríem. Potser vàrem ser poc educats, però és que els darrers dies la seva mala educació resultava insuportable. Oh, i no és que només siguem nosaltres que no li agradem, això ho fa amb tots els conjunts que passen per allà. Ens ho han comentat altres músics, i el mateix públic de La Masia, que ja la coneix. De fet, ningú la pot veure gaire... Un dia es va posar a comentar amb la resta de la gent què els havien semblat els bolets del sopar, que semblava que hi havia cucs. Obviament, l'amo, amb bones paraules, li va parar els peus. Un altre dia es dedicava a anar taula per taula per reclutar gent per anar a fer el sopar de Cap d'any a un altre lloc... Lleig... Els mateixos amos ja ens diuen "No li feu gens de cas, que aquesta ens ensorrarà el ball", però els que la hem d'aguantar tota l'estona allà davant som nosaltres. En fi, que tant els amos, com els músics, com la resta del públic, està més tranquil els pocs dies que no ve. El que trobo més estrany és que, si no li agraden els músics, i al menjar també l'hi troba pegues, perquè cony ve??? És una pregunta que ens fem continuament... Ens havia arribat a condicionar a l'hora de fer gaires lloguers a La Masia, i preferíem anar a qualsevol altre lloc. Però mira, ara ja passem completament d'ella. La saludem educadament quan entra al menjador, i ja ni ens la mirem més en tota la nit. De totes maneres, si no ve, millor.

I diumengue vàrem tocar a Sant Esteve de Bas. De fet, això sí que és tocar a casa: el local d'assaix és al mateix carrer, quatre cases més amunt... Però avui era l'últim dia que feien ball, per falta de gent. Fan una espècie de circuit, una "ruta del bacalao" de sales d'avis, i aquesta era una d'elles. Ara només en faran les que tenen més gent. LLàstima, perquè tocar aquí era molt còmode. Que hi farem... De totes maneres, val més que en facin a menys sales i que estiguin més plenes. Les hores passen molt més de pressa.