La fama s'estén

Quan vaig a tocar pels puestos, el primer que faig és mirar si hi ha senyals a l'escenari. S'ha convertit en una rutina... A La Masia, on érem dissabte, la rutina canvia lleugerament; ja miro si hi ha senyals, però la mirada se me'n va sense voler cap al fons de la sala: és on seu habitualment la rossa. Primer dissimulàvem una mica, i miràvem si hi havia el seu nom apuntat a la taula, però ultimament ja ho mirem sense cap vergonya, més que res perquè els cambrers ja saben que no ens cau bé. Dissabte hi havia una cambrera relativament nova, que no la tinc present de gaires vegades. Va veure que miràvem les taules, i ens diu "No hi és avui. Suposo que busqueu aquella que va cap els músics i els diu: Ai, perquè no toqueu això o allò" Jajaja, és que la va clavar... Es veu que la fama s'escampa, i queda confirmat que això d'emprenyar als músics ho fa amb tothom, i no només amb nosaltres. De totes maneres, i tot i no haver-hi massa gent, no la vàrem trobar a faltar gens ni mica.

I diumenge, dia d'eleccions municipals, érem a Sant Jaume. En acabar, al bar vàrem veure que s'hi havia reunit força gent. Ja s'havia acabat el recompte, i tot havia quedat igual. No és que ens interessi gaire qui mani o deixi de manar, però segons algú ens va dir, ara el ball dels diumenges està assegurat, que si guanyaven els altres la cosa no estava gens clara... No sé si és veritat o mentida, ni què hagués passat, però per si de cas, millor que tot segueixi igual...