Mollerussa: quan les aparences, al final, no enganyen

Diumenge vàrem anar a Mollerussa. Ja n'he parlat abans de la sala "Punt Swing". És una sala molt maca, molt ben arreglada, i amb força ambient, dins el que cap. I també havia parlat d'en Manel, el tiu que ho porta, que hi havia possat moltes ganes per fer-ho rutllar. Això era la part possitiva. El que no havia dit és que era un d'aquells llocs "sospitosos", com el mateix Manel. Sempre hi havia molt bon rotllo, però tenies la sensació que algun dia ens la fotaria. Des del primer dia, comunicar amb en Manel era un problema: sempre tenies un número de mòbil que ja no era el que tenia; a la sala no hi tenia telèfon fixe, ni a casa seva tampoc (ell viu a Sant Hipòlit de Voltregà). També tenia una web que va dir que aniria actualitzant, i pentjant-hi el calendari d'actuacions, cosa que no va passar mai... En resum, que era practicament ilocalitzable. Si hi afegim que la sala està a Mollerussa, a tres hores de viatge d'Olot, no sabíem res d'ells fins que hi arribàvem. El novembre passat ens va dir que els dissabtes ja no feia ball, i ens ho va dir com de passada, com si ni es recordés que ens tenia contractats per un parell o tres de dissabtes. Sort que aquell dia era un diumenge, i sí que feia ball... En fi, que era un lloc sospitós, un lloc on no sabies què et trobaries. Però sempre havia complert. Arribàvem allà, ens assabentàvem dels últims canvis de dies i/o horaris que havia fet, en preníem nota mentalment per si ens afectaven, i ja està. Sempre fèiem conya que algun dia decidiria no fer ball, i ens n'assabentaríem en arribar. Però ja se sap, les aparences enganyen.

Ara fa un mes, ens va sortir un lloguer al costat de casa, però nosaltres estàvem llogats a Mollerussa. Triar per triar, ens estimàvem més tocar a prop de casa, per tant volíem provar de canviar la data. Vàrem trucar al mòbil d'en Manel i ja no contestava, cosa que pel que he dit, tampoc era res fora del normal. Vàrem intentar trobar-lo a través d'algun telèfon de Mollerussa, on tenia parents, però no hi va haver manera... Per tant, davant la impossibilitat de fer res, no vàrem poguer agafar l'altre lloguer, i anar cap a Mollerussa. Potser algú hagués passat de tot, i l'hagués deixat plantat, però nosaltres intentem ser uns senyors, i quan donem una paraula, procurem cumplir-la. A quarts de tres de la tarda agafàvem la carretera, i a quarts de sis, quan hem arribat, a la façana ja no hi havia el rètol, ni els aires condicionats penjats de les parets, i tot de palets escampats darrera la tanca. Obviament, allà ja no s'hi feia ball. Hem preguntat en una gasolinera propera, i ens han dit que ja feia un parell de mesos que havien plegat. Quins collons...

Mira, segurament hem pecat de bona fe, però m'estimo més això que ser un carota... Una simple trucada ens hagués estalviat seixanta euros de gasoil, amén de les sis hores perdudes a la carretera. I ja no parlem del lloguer que ens vàrem deixar perdre. Com que no sabem on trucar, en refiaré del blog, on sé que alguna vegada has entrat: Sr. Manel Albà Vico, Manel... les coses no es fan així, ni de bon troç. A mi em sap molt de greu que no et sortissin els números i que decidissis plegar, però s'ha de ser un mínim de responsable, i a més sabent que nosaltres veníem de tan lluny (ho havíem comentat moltes vegades). Recordes aquell primer dia, que només hi havia quatre gats, i no et vàrem cobrar res, només el gasoil? Doncs només per deferència a això, ens devies una simple trucada. Nosaltres hem volgut ser honestos, i tu ens has fallat. De vegades, ens hem de refiar dels presentiments. Perquè, de vegades, les aparences no enganyen.