Escales, sopar i futbol...

... que no és el mateix que "drogues, sexe i rock'n roll"... Dissabte tocàvem al restaurant Les Tries, a Olot, en un sopar de caçadors. Com que ja hi havíem tocat una altra vegada, ja sabíem que ens trobaríem un munt d'escales per on pujar els estris. Deu ser que estem molt ben acostumats, ja que sempre solem tenir l'escenari a prop de la camioneta, però noi... És desesperant... Obviament, i com que el mejador és petitot, vàrem pujar els aparells minimament imprescindibles, i vàrem tocar amb els monitors. Tot i això, uns vuit o deu viatges no ens els va treure ningú. A més, era el dia del Barça-Madrid, i mira per on, hi havia muntada una televisió al menjador... La veritat és que amb una ràdio haguéssim passat igual... Era una tele d'unes vint polsades, i nosaltres, tot i estant a les files més properes, amb prou feines véiem res; imagina't els de les últimes files, una vintena de metres més enllà. Però mira, al menys vàrem estar tot el sopar entretinguts. En tenia un al davant que fotia un patir!!! Lo pitjor és que li portaven el menjar just quan el Madrid marcava, i clar, li passava la gana... Llavors, el Barça empatava, i apa, una gana de Déu, i res per menjar. Que li portaven el següent plat, apa, el Madrid marcava... Encara sort que al final varen empatar... Suposo que, en arribar a casa, devia fer un ressopó; de fet, va marxar aviat. I apa, un cop acabat el partit, vàrem començar el ball, que va estar més animat del que ens esperàvem. I a les tres de la matinada, apa, vuit o deu viatges més d'escales amunt i avall, i cap a casa.

I diumenge érem a Camós. Els senyals, els coi de senyals... Jo diria que aquí ja els havíem dibuixat... Però res, ja no hi eren... Vaja, no hi eren els nostres, els d'ells (que continuem sense saber qui són ells...) sí que hi eren. Em sembla que haurem de canviar de rotulador. Al final, ens haurem de decidir per un de permanent, com el "d'ells". Clar, deuen passar la fregona per l'escenari, i a can pistraus els nostres senyals... En fi, que m'hauré d'apuntar on els dibuixo, perquè potser tota la feina és en va... Ah, i pel que fa al ball, doncs normal, força animat, com sempre... De fet, fa dies que no veiem en Palomeres, un dels asidus a Camós... Espero que no li hagi passat res...