Santa setmana...

... que no ha estat setmana de passió per ben poc... Per qui hagi llegit les primeres entrades, seria com un "Houston, un poco más y tenemos otro problema". Resulta que, fa cosa d'un mes, quan tocàvem a Vilobí, ens trobem els de Riudarenes que ens diuen: "Apa, fins al mes que ve!". Uiuiui, que a mi no em sona que hi anem el mes que ve... Doncs no, a la meva agenda constava que tocàvem a Les Fonts, a Olot. Però mira, una vegada contrastades les agendes de ambdues parts, resulta que tenien raó ells. La sort que vàrem tenir és que un bolo era a la tarda, i l'altre a la nit. Justet, justet, pero teníem temps de fer-los tots dos. O sigui, que a les dues del migdia anem a muntar un equip a Les Fonts, i amb l'altre equip ens n'anem cap a Riudarenes. Vàrem arribar a les quatre tocades, i com és habitual, ja hi havia gent esperant que obrissin les portes. Aquí sempre hi ha un ple absolut (fins i tot hi ha llista d'espera), i la gent hi va aviat per tal d'agafar una taula ben situada. Dons apa, a quarts de sis comencem el ball, fins a les set, que és l'hora del berenar, que nosaltres aprofitàrem com a sopar. I a tres quarts de nou vàrem fer xim pum, i a desmuntar ràpid. I a les deu tocades arrivàvem a Les Fonts. Entre muntar i provar, començàvem cap a les onze (el ball estava anunciat a dos quarts, o sigui que el retard es pot considerar raonable). Tot i ser la festa d'un barri, l'horari i el públic varen ser de sala de ball, o sigui que cap a les dues, abans que ens quedéssim sols, vàrem plegar.

I diumenge, després d'anar al bateig de l'Aniol, el meu nebot, i de dinar un entrepà a correcuita, ens n'anavèm a Sant Hipòlit de Voltregà. És un pavelló que sona prou bé, i amb un públic molt agraït. La única pega és que comencen el ball a les cinc de la tarda, i això suposa haver de marxar a quarts de tres d'Olot, però què hi farem. Tot i ser diumenge de Pasqua (dia de mones, i d'avis que fan sobretaula amb els nets, i se'n descuiden d'anar a ballar), hi va haver força gent, més de la que s'esperaven ells mateixos. És un lloc on només hi anem un parell de cops a l'any, però on sempre soms molt ben rebuts. Bé, potser el secret és que hi anem poques vegades...

I dilluns, cap a Navata. En Josep, un de la comissió, que és del Madrid, esperava amb candeletes a la Dolors, que és del Barça, després d'haver perdut uns, i guanyat els altres. El ball va ser un d'aquells balls de quan no és diumenge, o sigui que sempre en falta algun. I ja els entenc, si de cas em costa més entendre als que van a ballar dos o tres dies seguits (a mi ja m'agrada el cinema, per exemple, però quan hi vaig, amb un cop a la setmana en faig ben bé de sobres). Vaig aprofitar per dibuixar el "cos" a les caretes famoses, que aquí estaven intactes. Si la intuició no ens falla, el grup responsable dels dibuixets originals hi va la setmana que ve, i ja serà el segon lloc on veuran que les cares s'han convertit en una espècie de piruletes. Però de moment no posaré el nom del grup, que amb el Google es pot trobar tot, i prefereixo conservar l'anonimat, de moment.