Un convidat a sopar

Dissabte tocàvem a La Masia, a Banyoles, i teníem un convidat a la taula. En Lluís, un músic d'una certa edat del que he parlat en un altre post, hagués dit que teníem un cargol a la taula. És que, quan en una actuació, veia algun músic que ens venia a escoltar entre el públic, deia: "Mira, cargols...". No sé d'on ho havia tret, però coneixent en Lluís, em vaig estimar més no preguntar-li. De fet, sempre et fa una mica de nosa que t'estiguin observant companys de professió, com a un paleta li deu emprenyar que un altre paleta se l'estigui mirant mentres treballa (deixant els jubilats que sempre hi ha a les obres a part. Aquests serien el públic habitual, com els balladors ho són per a nosaltres). Bé, el fet és que teníem un músic convidat a sopar. El mes que ve tenim un bolo on necessitem un saxo, i vàrem contactar amb un i va dir que ens vindria a escoltar a La Masia, i el vàrem convidar a sopar. Tota la setmana vaig estar ben atrefegat preparant el repertori, i fent partitures o apuntant quatre notes en un pentagrama, de peces que tota la vida he tocat de memòria. A part, li vaig gravar tot el repertori en cds. Però quan vàrem començar a tocar, i ell intentava llegir el que tocàvem, ja vaig veure que tindria problemes... Primer, perquè havíem d'adequar el repertori al lloc que érem, un sopar-ball (no pots començar a tocar a tot drap mentre la gent acaba de sopar, has de tocar alguna cosa suau per acostumar-los). I segon, que em vaig adonar que moltes peces les anomenem d'una manera, i el títol és un altre. Per exemple, la primera partitura de la carpeta que li vaig donar es titulava "Foxs", i nosaltres en diem "Hello Dolly", que és el nom de la primera cançó d'un popurri que fem. En canvi, n'hi ha una altra que nosaltres anomenem "Foxs", i en canvi, a la partitura deia "Encadenados", que és el nom de la primera cançó d'aquest popurri. Vaja, un caos... Me'l mirava, intentava veure quina plana estava llegint, i li feia que no amb el cap. Però és que tocant, no podia fer res més. Al final, ens ho vàrem agafar amb conya, i va dir que a casa s'ho miraria amb més calma, escoltant els cds. De totes maneres, ens vàrem donar els mails. Em sembla que l'ordre dels cds i de la carpeta correspon, però per si de cas... Però em sembla que el dia del bolo serà millor posar un número a cada cançò i fora problemes. Ah! Per cert... Hi havia la rossa, però es va comportar força bé i no va emprenyar gens ni mica. Fins i tot, uns d'Olot que no venen gaire mai, l'havien calada: un altre dia l'havien vist parlar amb els músics cada dos per tres, i es preguntaven: "Qui coi és aquella rossa?".

I diumenge, érem a Sant Julià de Ramis. Feia més d'un any que no hi anàvem, més que res perquè no coincidíem en les dates, perquè ells estan molt interessats en llogar-nos. Estava pleníssim, i hem trobat moltes cares conegudes d'altres sales. De totes maneres, és una sala de mal sonoritzar; ressona molt, i fins que no hi ha la pista plena, no pots acabar de fer que tot plegat arribi a sonar mig bé. Lo bó és que un de la comissió, l'altre cop que hi vàrem tocar, ens va dir: "Aneu al tanto amb el volum, perquè aquesta sala està acusticament preparada...". Coi, doncs mira, em sembla que la podien haver deixat sense preparar, tots ens haguéssim estalviat feina.

I tant ahir com avui, he dibuixat les meves piruletes al terra... Ara ja han deixat de ser smileys. De fet, com que a Sant Julià hi anem ben poc, amb una mica de suspicàcia, els autors ja podran saber qui sóm. Vaja, suposo...