Ja ha arribat l'estiu

Dissabte era la revetlla de Sant Joan, que és una mica com la paga doble, pels músics. Una mica com allò del divuit de juliol d'abans, que vaig tardar a entendre que coi "cel.lebràvem", però que sabia que es cobrava doble, i que el meu pare havia de fer mans i mànigues per poder pagar la setmanada a la fàbrica... En fi, que és un dia senyalat, i que cobres més (i també toques una mica més d'estona).

Érem al restaurant La Masia, de Porqueres (sempre dic que és a Banyoles, però realment pertany a Porqueres). De fet, ja fa més de deu anys que fem la revetlla allà. Encara recordo el primer dia, que només d'arribar, ens varen dir: "Hauríeu de muntar un parell d'altaveus a fora". Clar, ja hi anàvem a tocar per casaments i sopars-ball, i sempre tocàvem a dins. Però per la revetlla omplen de gent tota la terrassa, que deu estar a uns trenta metres de l'escenari. I així, de cop i volta, que hagis de trobar un centenar de metres de cable, doncs costa una mica... Vàrem arribar ben just, i vàrem poder muntar els bafles a fora. Però després el problema era que ningú volia els altaveus a prop de la seva taula... Això que amb prou feines sonaven, ja que amb tants metres la perdua de senyal era impressionant, però només la presència d'un altaveu a prop ja intimida. Amb els anys, hem anat aprenent on els havíem de posar per no espantar a ningú, però tot i això, aquest any tampoc ho hem aconseguit del tot, i una taula ja varen fugir corrents a buscar-ne una altra, quan varen veure un altaveu a prop (que encara no sonava). Des de fa tres o quatre anys, però, ja no necessitem tanta llargada de cable: ara utilitzem una emisora inalàmbrica. Enviem la senyal de la taula de so a una etapa de potència que muntem a fora, i d'allà cap als altaveus. Amb això també aconseguim tranquilitzar al personal; com que l'equip de fora és independent, si ho troben alt, els baixem el volum d'aquell altaveu i santes pasqües. El proper pas serà proveïr-los d'un comandament a distància, i que es regulin el volum com vulguin.

I pel que fa a l'actuació, doncs perfecte. Clar, com que no hi havia la rossa... Ara ja tothom en fa conya. A mi m'ho van recordar parelles del públic, que la rossa no ve mai per la revetlla. I ningú no la va trobar a faltar. La gent s'ho va passar pipa, i com que era majoritariament gent gran, ens demanaven peces tranquiles, cosa que hagués suposat un conflicte d'interessos si la rossa hagués vingut. En fi, que a quarts de quatre, i després de fer El toro y la luna com a bis (que és perfecte per fer-los cantar a tots), vàrem començar a endreçar els trastos. I com que n'hi havia més que habitualment, no vaig arribar a casa fins a quarts de sis. Encara vaig tenir temps de sentir algun petard abans d'aclucar els ulls. Veus, això és una de les coses que guanyes quan passes la revetlla en un lloc així: t'estalvies la mainada que tira petards fins que en tenen els co.... plens, o fins que se'ls han acabat.